Aquest text no forma part de l'obra, sino que forma part del meu procès d'escriptura que faig a partir d'aquesta obra.

Poder amb aquest text, puc explicar una mica d'on vé la idea del que passarà. Poder no.

Passejant pels camins de diverses ciutats europees, m'adono de les meves pors. 
Sento com alguna cosa en el meu interior és contrau, em faig petit i, a vegades, minúscul.

La meva percepció em diu que la gent és violenta i que la gent pot fer coses que no està a les meves mans. Em sento poruc. 
Com m'encaro a aquesta por?
 Noto com, tot i tenir un petit reflex que em fa petit, em crec invencible, irrompible i inflexible. Tinc la certesa de que si hi ha algun inconvenient, el meu instint està preparat per atacar. Sense miraments. 

Ha sigut sempre així? Vull dir, tothom té la mateixa sensació que jo tinc? 
JO puc sentir l'interior de les persones frisant pel conflicte. Puc sentir com estan preparats per atacar. Sense miraments. 

Moltes vegades aquesta por o aquesta violència no va enlloc, només al meu cos. 
En danses extasiades que duren fins que el meu cos és desploma al terra d'un pis d'estudiants o enmig d'una pista de ball.