Aquí va el segon vídeo promocional de l'obra.
Ha sigut graciós d'editar i de pensar i re-pensar, qué es el que volem ensenyar.

De moment, al nostre voltant, podem sentir una expectació que ens agrada.

Qué es el que necesitem saver per tal d'anar a veure una obra de teatre?

Aquest text no forma part de l'obra, sino que forma part del meu procès d'escriptura que faig a partir d'aquesta obra.

Poder amb aquest text, puc explicar una mica d'on vé la idea del que passarà. Poder no.

Passejant pels camins de diverses ciutats europees, m'adono de les meves pors. 
Sento com alguna cosa en el meu interior és contrau, em faig petit i, a vegades, minúscul.

La meva percepció em diu que la gent és violenta i que la gent pot fer coses que no està a les meves mans. Em sento poruc. 
Com m'encaro a aquesta por?
 Noto com, tot i tenir un petit reflex que em fa petit, em crec invencible, irrompible i inflexible. Tinc la certesa de que si hi ha algun inconvenient, el meu instint està preparat per atacar. Sense miraments. 

Ha sigut sempre així? Vull dir, tothom té la mateixa sensació que jo tinc? 
JO puc sentir l'interior de les persones frisant pel conflicte. Puc sentir com estan preparats per atacar. Sense miraments. 

Moltes vegades aquesta por o aquesta violència no va enlloc, només al meu cos. 
En danses extasiades que duren fins que el meu cos és desploma al terra d'un pis d'estudiants o enmig d'una pista de ball.

El cartell

Quant només portàvem unes setmanes d'assajos, em varen demanar el cartell de l'obra. Jo tenia clar que el cartell havia de tenir identitat pròpia i que havia de crear preguntes però no donar massa informació del contingut de l'obra. A més a més, tenia clar que no volia que es veiessin cares ( no m'agraden els cartells que semblen fotos de família). 

El cas es que vaig pensar en alguna persona que em pogués fer un dibuix pel cartell. Aquesta persona és una noia amb molt de talent, que és diu Ana Amorós. De fet, volia que fins i tot formés part de l'obra però el seu temps no ho ha permès. De totes maneres, li vaig preguntar si podria fer un dibuix per fer-lo servir pel cartell de l'obra. Ens vam trobar un dia per barraques i li vaig dir quatre coses que em semblaven importants: explosió, impotència, cossos... Al cap d'unes setmanes, ella em va fer arribar aquest dibuix:

El dibuix ens va encantar a tots! 

El problema va venir després. A dintre d'aquest dibuix i faltaven lletres i tota la informaciò de l'obra. Davant d' aquesta tasca, vaig voler demanar ajuda a una altra persona amb molt de talent: la Carla Garcia. Parlant tots dos, vam veure que era molt difícil posar lletres a sobre del dibuix ja que tenia molta informació i tot semblava rellevant. 

Finalment, la Carla va proposar de dissenyar un cartell en base del dibuix de l'Ana. Al cap d' unes setmanes em va enviar el primer esbos: 

I aquest és el cartell. Actualment, l'estem retocant i estem canviant el maleït accent!!! :-) A més a més, al cartell li falten les dates ( 10 i 11 de Novembre) i dades. 

De totes maneres, aquesta es la història del cartell que aviat podreu veure per Internet i pel carrer (depenen d'on visqueu)  i que espero que pugueu compartir molt. 

Per acabar, dir-vos que la història d'aquest cartell ens ha inspirat tant que ens agradaria proposar al CCR de Pineda una exhibició paral·lela amb diferents joves artistes. Us mantindrem informats!!

Crònica d'un espai de desgast

Algunes fotos dels assajos: 

NOU Procès

Crònica d'un espai de desgast

Ens hem trobat amb en Quim Bigas, un veterà de casa nostra, per parlar de l’estrena de la seva nova creació, Crònica d’un instant de desgast, que estrenarà el proper mes de Novembre a la Sala Gran del Centre Cultural.

Ben tornat Quim Bigas! Tindrem el plaer de tenir-te entre nosatres una llarga temporada?

Doncs la veritat és que no gaire..serà curt però molt intens i amb moltes ganes de tornar a trepitjar el Centre..

Alguna cosa hem sentit...

Des de fa temps em rondava pel cap fer una obra de teatre de creació pròpia, però volia que fos un projecte molt col.laboratiu i  amb una forta implicació per part dels intèrprets.

Estem segurs que el projecte ha tingut molt bona rebuda, però no ens tens massa acostumats a aquest tipus de format..

Tot i que fa temps que no feia res al Centre, i que de fet mai hi he dirigit res, es planteja tot un repte tan per mi com per l’equip artístic.  Sé que us tinc acostumats a fer coreografia i per això és un projecte prou interessant a nivell de direcció ja que considero que la meva formació té molt a veure amb les dues vessants artístiques.

Tu que viatges durant tot l’any i que sols presentar creacions arreu d’Europa, per què has escollit fer-la a Pineda?

Aquesta idea ha estada pensada expressament per fer-la a Pineda. A nivell de públic creiem que pot ser interessant per la temàtica i el format de l’obra perquè molta gent s’hi pot sentir identificada i alhora oferim un producte molt diferent al que crec que no hi estan acostumats. D’altra banda, és molt gratificant treballar amb un repartiment amb potencial creatiu i generós.

Ens pots avançar alguna cosa?

Si i tant! S’estrenarà el proper mes de Novembre (riem)... el que puc avançar és que tot passarà en un context bastant tens i que té la violència com a punt de partida i on cada personatge trobarà el seu espai per manifestar-se i fer una crida a la reflexió social.

... És definitiu: Cita obligada el dia 10 i 11 de novembre a la Sala Gran

Crònica d'un espai de desgast s'estrenarà al Novembre. Compta amb la participació de joves actors d'entre 16 i 25 anys. L'obra és una creació pròpia en col·laboració de tots els intérprets.